La memòria humana ( individual i col.lectiva) és un nus temporal en que el passat, el present i el futur es retroben i evolucionen conjuntament. Gràcies a l’esforç creatiu , adquireixen expressió i identitat. Pot se concreta o compartida. Cada vegada que un músic toca una peça , això passa; la memòria s’actualitza i es transforma al mateix temps que esdevé concreta i tangible. És per això que ens agrada de dir que la tradició és la continuitat de la creativitat. Allò que relliga el procés vital de la memòria i, al mateix temps, la possibilitat de tirar endavant sense vendre tous ensomnis.Cada peça que s’ha inscrit en la memòria també és fruit d’aquest procés històric de materialització d’una sensibilitat que inclou present, passat i futur...

Trienni dramatitza un centenar d’anys de la història d’un instrument, d’una manera de viure la festa, d’unes músiques i d’uns músics que han estat al peu del canó, a les verdes i a les madures. Alhora , posa de manifest que la memòria és morta si no es treballa més en, des i per cada present. La gralla i el piano són dos instruments prou coneguts i amb una presència notable en la nostra cultura, però fins fa ben pocs anys no s’havien trobat i col.laborat. Avui, però, aquest reencontre esdevé fructifer…..Ambdós creen complicitats d’un projecte en que la forta personalitat de cadascun es fusionen a través de la música tradicional i popular catalana per mostrar-nos una part important de la nostra tradició musical….

https://youtu.be/VCpzNe6Mw18

Go to top